Una de les preguntes més recorrents quan s’estudia el període revolucionari a cavall dels segles XVIII i XIX a Amèrica és perquè d’una banda les colònies espanyoles es van constituir com a repúbliques independents i les colònies britàniques es van unir en una federació d’estats. Durant la primera meitat del segle XIX, aquesta tendència es va refermar amb la consolidació dels Estats Units d’Amèrica per una banda, i amb una sèrie de repúbliques llatino-americanes que seguien cadascuna un camí diferent. Cal intentar buscar doncs, els factors que ens porten a aquesta realitat.Per explicar perquè es van constituir els Estats Units és inevitable fer una comparació amb el cas llatino-americà. Els primers es formen a partir de trezte colònies britàniques, situades al llarg de la costa de l’Amèrica del Nord. Amb prou feines s’endinsen territori endins (si el comparem amb la vasta extensió de terra que hi ha a l’oest) ni cap al sud, en gran part, perquè es tracta de possessions colonials d’altres potències europees, sobretot abans de 1763. El nuclis de poblament coló, doncs, es concentren prop de la costa. L’expansió cap a l’oest es produirà, majoritàriament, després de la independència. Per contra, a llatino-amèrica, tot i que també hi ha expansió territorial després del període revolucionari, els nuclis de poblament estan més estesos, el territori és molt més ampli.
Si ens fixem també en el període de les independències i deixem de banda aquest factor geogràfic, hi ha un altre gran fet que diferencia aquestes dues realitats. En el cas llatino-americà, el convuls període a cavall dels segles XVIII i XIX a Espanya (la Guerra de 1808-14, la Restauració, la Revolució de 1820), obliga a les seves colònies a tirar endavant per la seva pròpia iniciativa a través de Juntes establertes on després es trobaran les capitals de les diverses repúbliques. Això contrasta amb la certa estabilitat política interna que gaudeix el Regne Unit a finals del divuit. Possiblement per això, les colònies es veuen obligades a unir-se si volen emancipar-se. Per exemple, les Lleis Coercitives aprovades el 1774 pel Parlament britànic contra l’estat de Massachusetts provoquen que la resta de colònies nord-americanes facin costat a Boston. Aquest poder paral·lel a l’imperial, que parteix de l’àmbit local i provincial però que es desenvolupa cap a dalt (interestatal) és la base política de la independència.
Un altre pilar per entendre perquè es formen els Estats Units és l’elit política que impulsa el procés emancipador. Les diferències evidents que existeixen entre els estats del nord i els del sud es veuen superats el primer moment per un compromís d’unió política d’aquesta elit whig: incialment una Constitució confederal (1781-87) i després una federal (1787-89), amb un notable autogovern per part dels estats però, amb un executiu central força poderós. Al final pesa allò que els uneix per sobre d’allò que els diferencia: són homes blancs, notablement pròspers, d’origen anglosaxó i de tradició protestant. El concepte WASP (White, Anglo-Saxon, Protestant) serà present durant les dècades següents i és el pilar fonamental d’aquesta unió. A més, la realitat ètnica nord-americana sembla molt més simple que la llatino-americana, marcada per un fort mestissatge. Aquests WASP, per contra, s’imposen davant els nadius i els esclaus negres, un grup de població força important numèricament. És sobretot durant el període de govern del president Andrew Jackson (1828-37) quan les característiques d’aquest grup blanc dominant, juntament amb els valors de democràcia i el liberalisme, es consoliden.
És important no oblidar, però, que a la llarga les diferències existents entre el nord i el sud desembocarien en una Guerra Civil (1861-65) que posaria en dubte una Unió entre estats que havia durat gairebé un segle. O sigui, que quan ens formulem la pregunta “perquè es constitueixen els Estats Units” tal com els entenem avui en dia cal tenir en compte que aquest conflicte bèl·lic podia haver portat a quelcom que no va ser al final. L’enfrontament pel que fa a la realitat de l’esclavisme i l’expansió territorial cap a l’oest són algunes de les causes de fons del conflicte en un territori que era tant divers com l’Amèrica del Sud.
